Invertim 100 euros en cinc plataformes per a analitzar la informació que es facilita al consumidor, atès que no sempre es compleix amb un nivell de protecció suficient
És necessari configurar un règim jurídic d’accés i supervisió dels qui presten els serveis de criptos, segons l’Informe elaborat per Alfredo Muñoz, professor de la UCM, i presentat en el nostre Congrés Anual
Hem dut a terme el primer Mystery Shopping sobre inversió en criptomonedes per a determinar el grau d’informació que es facilita al consumidor, durant i després de l’operació, així com els riscos d’aquesta inversió. Després de realitzar una inversió de 100 euros en bitcoins en cinc plataformes Exchange, durant 50 dies, es constata l’alta volatilitat, oscil·lant en aquest escàs període de temps, de pèrdues del 14% (86,28 euros) a guanys del 32% (131,75 euros), per a finalitzar en 128,42 euros.
Durant el procés, comprovem les plataformes no ofereixen informació clara i senzilla sobre les característiques dels productes que proporcionen, de manera que un consumidor inexpert pot comprar un actiu indexat al bitcoin pensant que està obtenint la moneda pròpiament dita.
La selecció de les cinc plataformes Exchange, que són Binance, Crypto.com, Coinbase, Bit2me i 2gether, s’ha realitzat en funció del nombre d’usuaris, número de criptomonedas que ofereix i la seva rellevància a nivell internacional i nacional. S’analitza també el cost en termes de diferents comissions i despeses, que no es mostren a l’inversor de manera clara i intuïtiva abans de la inversió. Analitzat el mateix en termes generals, la plataforma més barata és 2gether, mentre que la més cara és Coinbase.
En el Congrés Anual de ASUFIN, El Consumidor davant la digitalització i la sostenibilitat, realitzat amb el suport del Ministeri de Consum, també ha estat el marc per a presentar l’Informe sobre Tipologia i Règim jurídic dels criptoactivos, elaborat pel Professor de Dret Mercantil i expert Alfredo Muñoz García, en col·laboració amb la Universitat Complutense de Madrid. Aquest document, que aporta informació documentada sobre l’ecosistema de la inversió en criptos, també reflexiona sobre les mesures reguladores per a protegir inversors.
Constata que no existeix una regulació dels prestadors de serveis de criptoactius, la qual cosa produeix seriosos problemes en el seu control, i que depassen les competències d’organismes de supervisió, com la CNMV o el BdE. Per això, una de les principals reformes és la necessària per a configurar un règim jurídic d’accés i supervisió dels qui presten aquests serveis, planteja l’informe.
Davant els casos d’estafa amb criptos, per exemple, l’única sortida és la que permeten els tribunals penals: la CNMV no pot actuar, perquè no té competències, excepte les de publicitat, per la qual cosa només queda esperar que es produeixi el mal per a poder acudir a via jurisdiccional.