La caiguda de l’euro pel que fa a el franc suís acumula ja un 33% des de 2007, fet que suposa un encariment del saldo viu dels préstecs que es van contractar en aquesta divisa, als anys 2007 i 2008
Dimecres, 5 de febrer de 2020. La crisi viscuda pel coronavirus i la tornada a valors refugi de divises com el franc suís suma una mostra més en l’historial de perjudici econòmic que pateixen els que mantenen una hipoteca multidivisa referenciada en francs suïssos. Aquesta setmana, l’euro enfront de la divisa se situa en valors de l’1,07 enfront de l’1,6 que aconseguia el 2007; pel camí, una caiguda de l’33%.
En les hipoteques multidivisa, comercialitzades àmpliament durant els anys previs a la crisi financera fins a 2008, qualsevol fluctuació de la moneda impacta sobre la quota i sobre el saldo viu a amortitzar del deute, que està referenciada en la moneda estrangera. Com s’aprecia en la simulació, una hipoteca mitjana subscrita al 2008 per 200.000 euros en francs suïssos manté un saldo viu de 189.945 euros, mentre que aquest producte anàleg, subscrit en euros, descendeix a 126.554 euros.
La tipologia de la multidivisa no beneficia els clients si volen fer un canvi a l’euro, tal com permet la llei de crèdit immobiliari aprovada el 2019 ja que consolida els increments de deute: per exemple, aquest 33% de més que fixa avui el canvi de francs respecte del 2007. Segons el parer de Patricia Suárez, presidenta de ASUFIN, “la millor solució hauria estat la prohibició d’aquests productes per als clients minoristes”. El major problema que han tingut els afectats per multidivisa, explica Suárez, “és que no van ser informats que el risc de tipus de canvi no només impactaria en la quota mensual, sinó en l’import total del préstec”.
Més de 2.000 demandes
La batalla d’ASUFIN contra aquestes hipoteques va tenir una fita fonamental el 15 de novembre de 2017, quan el Tribunal Suprem va donar la raó al consumidor en la primera demanda guanyada, a la qual han seguit cinc més, a favor dels socis d’ASUFIN.
Als més de 2.000 procediments individuals presentats, ASUFIN ha interposat tres demandes col·lectives per aconseguir l’expulsió del mercat d’aquest producte nociu per al consumidor bancari mitjà. L’última d’elles, interposada contra Barclays (avui CaixaBank), està jutjant a hores d’ara al Mercantil 3 de Barcelona. De fet, el Suprem, en la citada sentència de 2017, va establir que «un consumidor mitjà, normalment informat, no necessàriament coneix, sense la informació adequada, que la variació de l’import de les quotes degudes a la fluctuació de la moneda pot ser tan considerable que posi en risc la seva capacitat per afrontar els pagaments. Aquesta exigència d’informació adequada cobra especial rellevància quan el consumidor no percep els seus ingressos en la divisa en qüestió, i ha de ser reforçada en el que fa a el risc del recàlcul a l’alça de l’equivalència en euros de l’import en divisa de el capital pendent d’amortitzar. »
