La majoria d’escriptures dels afectats contenen clàusules que podrien ser abusives, com l’IRPH de Kutxabank o un venciment anticipat que obligaria a retornar tot el préstec en un mes
El 31 de desembre el Libor passarà a ser història. I encara, centenars d’afectats per hipoteques multidivises continuen esperant una solució per als seus préstecs en iens o francs suïssos. Des d’ASUFIN denunciem davant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i el Banc d’Espanya (BdE) que la desena d’entitats que tenen en cartera hipoteques multidivisa no estan informant els seus clients i que es podria obrir un nou front judicial per a aquestes 70.000 famílies perquè la majoria de les escriptures contenen clàusules de suport que podrien ser abusives.
En una recent comunicació, el Banc Central Europeu (BCE), l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA), l’Autoritat Bancària Europea (EBA) i la Comissió Europea van advertir a les entitats que hauran de deixar d’usar qualsevol dels 35 índexs de referència del Libor en qualsevol de les divises (dòlars, lliures, iens, francs suïssos o euros) “tan aviat com sigui possible” i, en qualsevol cas, a partir del 31 de desembre de 2021 com a més tard. A partir d’aquest moment, hauran d’incloure clàusules “robustes” de suport que determinin els substituts al Libor.
I aquest context, certifiquem que les alternatives que la majoria d’afectats conté en els seus contractes no és assimilable a una bona pràctica, en aquests moments.
Crida l’atenció el cas de Kutxabank, que estableix com a substitutiu el controvertit IRPH Entitats, o els de Barclays (que hereta CaixaBank) i Caixa Segòvia (que hereta Bankia), que estableixen que es procedirà a aplicar la clàusula de venciment anticipat en cas de no arribar a un acord o per impossibilitat d’establir un índex alternatiu (en els casos de Bankia i BBVA). És a dir, que es pot obligar el client a retornar la totalitat del préstec en el termini d’un mes.
En el cas d’entitats dins del Grup del Banc Popular no es preveu cap índex substitutiu, per la qual cosa segons informa la CNMV, s’aplicaria el designat per la Comissió Europea. El mateix resultat es dóna per als clients del Banc Sabadell que sí que remet a un índex que es determini per Llei o disposició normativa o administrativa.
En el cas de CaixaBank, estem davant un índex “indefinit” perquè assenyala que serà el de major analogia possible però no aclareix com se seleccionarà, mentre que altres entitats com Bankinter, Banc de València, Bankia o Ibercaja, es refereixen a un índex alternatiu que el banc pugui obtenir en el mercat per a terminis dia a dia o similar.
Major concreció s’aprecia en les escriptures del Banc Santander i Deutsche Bank, que estableixen un índex alternatiu que vindrà determinat per un o diversos bancs londinencs però que continua deixant al client a l’atzar del banc. Altres entitats han optat per establir un tipus fix que vindria establert per l’últim valor publicat, com és el cas de Catalunya Caixa, Caixa Espanya i Caixa Segòvia. Finalment, Barclays proposa un període per a negociar amb el client, mitjançant acord bilateral.
Des d’ASUFIN avisem que no sembla molt arriscat aventurar que si les entitats financeres i els seus clients no arribessin a un acord, es podria obrir un nou front en la litigiosidad bancària en considerar que aquestes clàusules no són transparents, podent ser declarades abusives.
