Comissió que retribueix a l’entitat per les gestions administratives realitzades per a formalitzar una operació (víd. Banc d’Espanya). La més comuna és la d’obertura de préstec hipotecari, que normalment es tracta d’un percentatge sobre l’import de l’operació, amb un mínim. Hi ha tribunals que consideren que només es justifica si l’entitat acredita que s’ha realitzat una prestació efectiva d’un servei d’estudi, de tramitació administrativa i d’obtenció de fons i posada a la disposició del client, ajustant-se així a la Circular 5/2012 del Banc d’Espanya.

Comissió que retribueix els tràmits administratius corresponents a les actuacions que ha de realitzar l’entitat per a posar fi a una operació que tenia un termini definit de durada abans de que arribi el venciment pactat en el contracte (víd. Banc d’Espanya). Compensa a l’entitat pel que deixa de guanyar al no poder continuar cobrant interessos o comissions.

Comissió pactada que depèn de si la cancel·lació genera un guany o una pèrdua de capital a l’entitat (víd. Banc d’Espanya). Aquesta compensació s’està aplicant en pràcticament la totalitat de les hipoteques fixes i mixtes, aconseguint un 5% d’interès.

La normativa ha evolucionat en els últims anys, depenent de la data de la signatura s’aplica els següents paràmetres:

• Abans del 9.12.2007 – 1% per cancel·lació. 0% subrogació
• Després del 9.12.2007 (Llei 41/2007) – 0,5% els primers 5 amys, 0,25% després.
• Després del 16.06.2019 (Llei 5/2019 – LCCI)– 0,25% anys 1-3, 0,15% anys 4-5, 0% després

Des d’ASUFIN venim denunciant la complexitat del càlcul, similar al d’un derivat financer (swap), per determinar si s’aplica o no aquesta comissió. En efecte, per a saber si s’aplica aquesta comissió, caldrà calcular el ‘valor de mercat’ de la hipoteca, un càlcul que no està a l’abast d’un consumidor mitjà. Per tot això, ja hi ha sentències que declaren la nul·litat d’aquesta comissió i els consumidors han pogut recuperar fàcilment entre 1.000 i 5.000 euros.

El descobert és una facilitat creditícia concedida per l’entitat al titular d’un compte. I és aquesta, i no el client, qui decideix la seva obertura (permetre càrrecs per sobre del saldo comptable del compte). 

La comissió de descobert és diferent a la comissió per reclamació de posicions deutores, perquè remunera un servei diferent. Mentre la segona fa front als costos assumits per l’entitat per a recuperar el saldo deutor, la primera remunera la facilitat creditícia que ofereix l’entitat. Així, la comissió per descobert té un límit: La TAE no pot ser superior a 2,5 vegades l’interès legal dels diners.

Finalment, i en nom de la major transparència de l’entitat cap al seu client, sempre s’ha de facilitar la liquidació d’aquesta comissió, amb els dies de descobert.

Es tracta d’una comissió que té per objecte rescabalar a l’entitat pels costos incorreguts en la recuperació de les posicions deutores o “números vermells”. El Tribunal Suprem la va declarar nul·la a l’octubre de 2019. No obstant això, existeixen uns criteris concrets per la seva correcta aplicació:

Tal com indica el Banc d’Espanya, “l’acceptació d’ingressos en efectiu per abonament en un compte de la pròpia entitat receptora constitueix una prestació del servei de caixa, inherent al contracte de compte, i, per tant, no pot ser remunerada de manera independent. El servei de caixa en aquests supòsits es retribueix a través de la comissió de manteniment”. Per tant, com a regla general, aquesta comissió no estaria permesa, tret que es pacti amb el client el seu cobrament quan el servei prestat excedeixi de l’ordinari. Ara bé, el propi regulador considera que sí que és “un servei addicional identificar el concepte de l’ingrés” pel que es podria cobrar comissió per això. 

A ASUFIN no estem d’acord amb aquesta apreciació i els tribunals ja han dictat sentències sobre aquest tema, com la Sentència de 10 d’octubre de 2017 del Jutjat del Mercantil núm. 1 de Vitòria-Gasteiz, que estima que la simple inclusió del concepte, tant en el justificant com en l’anotació en compte, no suposa una acció excessiva i fora del servei de caixa bàsic.

Aquesta comissió remunera el servei de caixa bàsic: ingrés i reintegrament d’efectiu, disposicions mitjançant xec, deutes i ingressos. A més, quant al seu cobrament, és pospagable i de meritació lineal, i en cas de cancel·lació de compte, únicament ha de cobrar-se la part proporcional.

En l’ESTUDI ASUFIN: COMISSIONS BANCÀRIES es poden consultar els imports que cobren les entitats bancàries al nostre país, que van des dels 200 euros a l’any de Banc Sabadell als 48 euros anuals de CaixaBank. 

No obstant això, quan es tracta d’un compte instrumental o vinculat, és a dir, oberta per a realitzar els pagaments d’una hipoteca o rebre els ingressos d’un dipòsit a termini o producte d’inversió, ens trobem amb dues situacions. Si aquest compte va ser oberta abans del 2012, no podrà suposar cap cost per al seu titular, sempre que es destini única i exclusivament per a una obligació de pagament o dret de cobrament. A partir del 2012 es permet el cobrament de comissions en comptes que es mantenen obertes per exigències de l’entitat, però s’ha d’informar d’aquest extrem al client en el moment de contractar el producte principal i les comissions han de tenir-se en compte per al càlcul de la TAE del citat producte. A més, aquestes comissions no podran modificar-se durant tota la vida del producte vinculat.

Es tracta d’una comissió vinculada al funcionament del compte, consistent en una quantia fixa per cada anotació que es produeix durant el termini de liquidació, que sol ser trimestral o semestral. A vegades el contracte inclou un nombre determinat d’anotacions exemptes de cobrament (els primers 10, per exemple). La comissió d’administració ha de cobrar-se únicament per anotacions no retribuïdes ja amb la comissió de manteniment, com poden ser les transferències (executades i rebudes) o els deutes de rebuts.

D’altra banda, segons el Banc d’Espanya, ha de tenir-se en compte la redacció de la clàusula contractual d’aquesta comissió per a verificar que pot ser entesa pel client l’existència de dues comissions sobre el compte, la de manteniment i la d’administració.