El JPI 4 de Castelló planteja dubtes sobre l’aplicació de la llei d’usura de 1908 per a jutjar el límit d’interès del crèdit revolving
ASUFIN no s’oposa a jutjar la usura perquè amb això es protegeix més el consumidor i cal anar més enllà, qüestionant la transparència d’aquests contractes
Mitjançant interlocutòria, el Jutjat de Primera Instància 4 de Castelló planteja la segona qüestió prejudicial davant el TJUE, per la sentència del Tribunal Suprem 149/2020, de 4 de març, sobre el crèdit revolving.
Al març de l’any passat, el Tribunal Suprem va considerar que un interès del 27% és usurari, afegint que el tipus d’interès no ha de ser “manifestament desproporcionat amb les circumstàncies del cas”.
La magistrada raona que la llei d’usura, que data de 1908, no habilita al Tribunal Suprem a establir un límit del preu d’aquests crèdits. I vol aclarir si la decisió del Suprem es contradiu amb la legislació comunitària.
Des d’ASUFIN volem manifestar que si una llei nacional protegeix més que el dret comunitari, res s’ha d’oposar com a resulta més protectora per al consumidor.
A ASUFIN, som pioners a obrir la porta al control de transparència, més enllà de la usura, en aquests procediments. Hem guanyat ja diverses sentències per transparència.
Al març de l’any passat, el Tribunal Suprem va considerar que un interès del 27% és usurari, afegint que el tipus d’interès no ha de ser “manifestament desproporcionat amb les circumstàncies del cas”.
La magistrada raona que la llei d’usura, que data de 1908, no habilita al Tribunal Suprem a establir un límit del preu d’aquests crèdits. I vol aclarir si la decisió del Suprem es contradiu amb la legislació comunitària.
Des d’ASUFIN volem manifestar que si una llei nacional protegeix més que el dret comunitari, res s’ha d’oposar com a resulta més protectora per al consumidor.
A ASUFIN, som pioners a obrir la porta al control de transparència, més enllà de la usura, en aquests procediments. Hem guanyat ja diverses sentències per transparència.
No podem anar en contra de la usura, atès que ens trobem amb préstecs signats a un 300% o 600%. La usura ha de continuar sent un argument per a jutjar aquests casos.
Criptoactius: 2gether
No hi ha comentaris
Després de conèixer que l’empresa 2gether tancava la seva plataforma la setmana passada, et comptem les novetats Després d’anunciar la setmana passada que 2gether posaven fi a
Ajuda’ns a comprovar si els bancs estan millorant l’atenció a les persones majors
No hi ha comentaris
Has anat a la teva oficina bancària en els últims mesos? Has notat algun canvi? Els bancs van assumir una sèrie de compromisos per a